India a la taula

No us deixeu enganyar. No sempre la imatge correspon als sentits ni a les paraules i aquestes poden o no fer justícia. Om India. Floridablanca,130.

Simplement, aneu-hi. Inici d’una excursió gastronòmica internacional tot passejant per la gran ciutat. A l’entorn del prometedor nou Mercat de Sant Antoni hi ha aquest restaurant que ens transporta al tast d’un bocí de la India. Humil i senzill no és sinònim de res però en aquesta ocasió  si ho és d’una troballa interessant. D’entrada, repetirem. El llenguatge, molt curt, ens saluda i sense potser massa entesa ens decantem per fer país i triem un shiraz autòcton de Nashik.

Bé, prou bé. Diria que fins i tot adient per compensar la potència d’espècies que ens regala el menú. Servei educadament exquisit. El pollastre amb un toc picant, les suaus boles de verdures, els espinacs llaminers i el xai macerat i “hot”, trepitjant el  nivell de qualitat que hom desitja de trobar.

El tricicle de salses genials i compensades i el basmati un clar exemple de com s’ha de servir l’arròs. El pa et reporta a l’origen i els papadum d’entreteniment immillorables. Una bona retrobada amb la cuina de la India. Fins i tot ens han ofert, sense demanar-ho, una bossa per prendre l’ampolla de vi que no hem acabat!!! Molts haurien de prendre exemple.

L'illa de Montserrat

La muntanya exerceix de muralla protectora i la sensació és a la vista, vibrant. I a l’illa, lluny de la diagonal i lluny de l’aïllament, ens sentim acollits i vibrants amb l’oferiment gastronòmic que aporta amb decisió. Un pèl amagat en un bonic racó s’obre un espai jove i sorprenentment veterà en la professionalitat. El servei camina amb jovialitat i coneixement, el ritme no decau i manté el to sense perdre la passa en cap moment. La carta provoca i no s’esmuny en els clàssics. La lectura és amatent, curiosa i s’ha de rellegir per mirar de casar les diferents opcions amb les prioritats que es compliquen en veure i imaginar el que a la cuina s’està coent. La tria del vi també necessita del rellotge i de les ulleres.

Un somriure batega amb il·lusió en repassar noms i denominacions verges. Comença bé la festa. Foragitem un menú de diada a la recerca d’un tast original i bategem la trobada amb un Sirà de Tern de la Terra Alta que malauradament està en vies d’extinció. Un monovarietal positiu i alegre que no ens descentra del gaudir de la solidesa

d’uns llagostins cruixents amb sweetchili espectaculars i al punt de cocció.

Un sashimi de tonyina a la catalana amb tomàquet i pa esmicolat amb presentació de luxe i sabor inigualable.

I un foie micuit amb pera escalivada de traca i mocador. Tot per anar fent boca i mantenir una cadència rítmica per fer content al paladar i als sentits.

El Rissotto de ceps amb tòfona podria haver estat a la cartellera d’una estrena. Poques vegades les expectatives s’acompleixen i en aquesta ocasió la R majúscula va certificada. Genial!

Per tot plegat l’escapada a Collbató queda justificada, sota la màgia de la muntanya,  i la dificultat residirà en la tria que només es podria resoldre o completar en visites posteriors. Salut!

Del porque distribuir NUT

Vamos a obviar disimuladamente que la ginebra Nut es un destilado elaborado con seriedad y pasión para crear un producto con la certeza de un nivel de calidad muy por encima de la oferta de mercado, y al mismo tiempo siendo fiel a una bebida nacida con un sello básico, olvidado o aparcado por la mayoría; el enebro. Las habrá, siguiendo con las ginebras, puede que vestidas mucho mejor, publicitadas con esmero y adornadas con un marketing diseñado con un buen respaldo económico. Desde Arbenig, la destilería que produce Nut, creemos en calidad y no en la cantidad. En la fidelidad y la rúbrica de la historia. Pequeños y soñando sin fondos. Y por ello estamos convencidos que los beneficios que Nut puede aportar en un futuro inmediato son los de permanencia en un sector ultra dimensionado, donde ya se está recortando de cara al público. De entrada y viendo el posicionamiento de los “prescriptores”, se quedan en el estante las bonitas, las de siempre y las baratas. Desde el punto de vista profesional y de criterio, habrá tarde o temprano un giro a la calidad que en según qué plazas ya se ha hecho realidad. Deberán confluir en la oferta al consumidor solo las que cumplan con un estándar lógico de buen producto. Y gin NUT figura en esa liga con humildad. Una liga que juegan, cierto es, una cuantas más pero que están ya en demasiadas manos. Nut guarda una virginidad que conlleva al descubrir, a la novedad y la credibilidad. Una ginebra, Nut, que sin tradición y con 45º puede saborearse en solitario y tiene la bondad de realzar el clásico g&t. La “máxima” de que para el combinado sirve cualquier gin es un gran error y un camino a la vulgaridad. Innovar y descubrir y ofrecer al consumidor una novedad sin estridencias pero con categoría ha de ser el sendero a vivir.

Malt i el joc.Tasts i Maridatges

He comentat en diverses ocasions que una de les millors maneres d’endinsar-se en la cultura del Whisky de Malt és la d’assistir a un tast dirigit per un especialista. En el transcurs de molts tasts he pogut comprovar i ara assegurar, que s’ha d’esborrar la idea negativa que hom no està capacitat per aquest pas. Repeteixo sempre, que no he vist mai a ningú sortir d’un tast desil·lusionat, ans al contrari, he gaudit d’unes cares il·luminades i radiants (i no a causa del whisky de malt, com algú pot pensar), he rebut l’entusiasme per unes hores cultivades, he sentit l’emoció, empàtica, del qui ha donat un primer, o segon pas en un mon desconegut fins aquell instant. La intenció sempre és la d’obrir els ulls als participants en el tast, informació a través de la història, coneixements del producte, diferencies entre tots ells, zones......i per damunt de tot la practica en viu de descobrir com de diferents, entre ells, poden ser uns whiskys de malt. El saber agrada a tothom, el producte de qualitat també i el malt de veritat per extensió. A més a més, jo sé que quan hom surt d’un tast entusiasmat serà en primera persona, un nou comunicador sobre el whisky en el seu entorn; transmetrà el seu primer impacte a la gent que l’envolta i això sempre és positiu. Els coneixements i la cultura del whisky de malt, des del primer pas, ens transporten a valorar d’una altra manera el que bevem a partir d’aquell moment.

Posats a fer, cal començar la casa per la teulada (les dites son sàvies) i malgrat el que heu begut fins ara i el que penseu que coneixeu, de debò us recomano que assistiu a una d’aquestes trobades al voltant del Malt. És, per descomptat, un mon tant pels homes com per a les dones. Des de sempre he tingut presència femenina als tasts i potser cada cop més en alça. Explico sovint que fa uns anys, als tasts, els adjectius pels Malts de Lowland eren els genèrics (aromàtics, suaus, florals, delicats) i afegia “femenins”. Aquest col·lectiu i força independent, m’ha ensenyat a esborrar aquest adjectiu del glossari, doncs elles, ara ja no em sorprenen, generalment s’estimen més els Malts potents.

El tast d’iniciació és el primer graó, les bases sòlides serviran en el futur per capbussar-se en d’altres tasts. Passar per uns quants whiskys de malt abans no atrevir-se amb un maridatge, no farà cap mal. Tasts de zones concretes, tasts verticals d’una sola destil·leria, tasts d’una destil·leria tractats per diferents embotelladors independents, tasts d’anyades iguals i diferents destil·leries.............fins arribar als tasts més lúdics que us pugueu imaginar i a la vegada fins i tot, més divertits.

Malts amb diferents xocolates (matrimoni ideal sense discussions), Malts amb peixos fumats (atrevit, curiós i impactant), Malts amb fruits secs (juganer, diferent), Malts amb formatges, foies.............Amb qualsevol cosa que hom proposi fins a la meta final que seria el maridatge complert d’un àpat, dinar o sopar; aquí si que puc utilitzar tots els adjectius qualificatius que em venen a la ment. Qualsevol creació d’un cuiner amb imaginació i els coneixements que els podem transmetre sobre els whiskys de malt es magnifica a través dels diferents plats que travessen al teu davant. Els cuiners també van descobrint el joc que poden donar els whiskys de malt enfront els destil·lats clàssics de sempre. Des d’un tàrtar amb fruits secs i banyat d’un Lowland servit en un cucurutxo, a una “brochette” de fruita tropical amb un Speyside, a un “tataki” de tonyina marinat amb un Islay, a una escuma d’un Highland en una amanida de vieires, a un “carpaccio” de bou regat amb un altre Speyside..................... A la cuina Whisky!!

Quan un sopar és més que un menjar.

L’auto enfila el camí i dibuixa les rotondes i els trencalls a dreta o esquerra, com si fos part del seu destí. No hi ha pressa però sí hi ha ganes. No hi ha horari però el saber que les hores es fan curtes, quan hom gaudeix, provoca l’ànima de l’accelerador. El cel ja és fosc i humit, el brogit dels carrers guarda silenci i l’aparcament és a la porta.  Un cadell nouvingut, txec i encuriosit, acompanya al bòxer juganer de sempre i ambdós ens reben efusivament. A dins el caliu d’una llar de foc trenca la fredor del vidre i la imatge elegant d’unes orquídies, que contemplen la nit, lliga l’escena amb la presència de l’amfitrió que ens reitera la benvinguda. Té un aire d’atractiu italià que cultiva sobre un pas dels anys que no deixen petjada. Amfitrió i amic i més coses, anuncia i espera l’entrada de la mestressa que tot just és al capdamunt de les escales acabant de retocar, com pertoca però no cal. Ella sola respira la bellesa de la bona. El so que imposen els graons de fusta són el ritme que acompanya la música de fons i el somriure de tots quatre el retrat d’una obertura en una partitura de notes amatents. Abraçades i petons. Un clàssic. Però honest amb ells. Les paraules i les noves, també els records, viatgen amb els trajectes entre la cuina i el saló-menjador o un dempeus momentani. La improvisació dirigeix la trobada i el traginar de plats i coberts, copes i un primer mos per fer companyia al vi, depara la companyonia. Hi ha lectura davant del foc i música penjada i pensada per triar. Un retrat d’uns rinxols enamora, confon i entendreix uns pensaments que marxen al passat. Si mai hagués tingut una filla vestiria el mateix nom.

Simplicitat, autenticitat i qualitat. Arguments pels comensals i les menges. La conversa entrellaça i marida la mal anomenada raclette. La pedra escalfa l’ambient i no emmordassa però la temperatura de les paraules que dansen damunt la taula, per uns instants, amb l’erotisme de la imaginació. Hormones, família, amics, feina, fills, situacions i projectes passegen entre les busques del rellotge i harmonitzen una vetllada gratificant pel cos i l’esperit. No hi ha repòs pel gaudir, menjar, beure i riures. Es viu la intensitat del pair i de la trobada que ens depara fins i tot l’aparició d’un vídeo trencador i políticament correcte d’un candidat Dothraki a l’alcaldia d’un poble de la franja que a més fa acte de presència com si algun director de campanya treballés a la recerca de vots. Estem bé.

Una sobretaula de genis i amistat, un cava fresc i refrescant en copes sense nom bateja el darrer capítol i deixa pas a les acaballes. Els rellotges cecs no consumeixen cap hora i s’esdevé la inevitabilitat d’un g&t per coronar l’epíleg de la nit. ...I el fum d’una prometença resta desat a l’ampolla.

Un altre dia o nit veurà la llum.