Entretinguts amb un parell de pans elaborats a la casa i un oli de finca local, vàrem petar la xerrada mentre ens obrien la gana amb un somriure perpetu de la Montse i un Idoia negre 2012 adient, tot volen fugir d'un blanc. Un carpaccio de tonyina vermella amb
llenties beluga al wasabi que envejaria qualsevol japonès.
Tagliatelle al dente,
potser massa, absolutament saborosos d'alfàbrega i una vieira tendre i
llaminera.
Parmentier amb ous i
rossinyols amanits de tòfona per seguir en un nivell de luxe.
Carxofa amb una crema
de foie de veritat que es quedava curta. Sensacions per tancar els ulls.
Hamburguesa de lluç i
llagostins amb una samfaina de piquillo i croqueta de panko. Intel·ligent i amb
criteri de combinació.
I les postres que
titulaven Pastís d'ametlla i crema, van esdevenir tota una sorpresa creativa
amb pasta de full.
Feia temps que no hi anava però Cal Tallon
navega en bona direcció i amb originalitat per oferir un tret diferencial. Una
passada de dinar!
