Llibertat

L’he vist un instant, l’espai d’un batec només i la seva empremta s’ha agombolat en algun racó dels meus futurs records. I quan trobi un llum, una espurna que esdevingui il·lusió, viatjaré a la recerca del dibuix que s’ha impregnat en mi. Doncs després d’uns mots relligats i enfilats ja seré al demà i quan el gaudeixi potser recordaré, reviuré un batec imaginari que no va respirar més enllà d’un bleix.

Si puc fondre el l’he vist amb l’he sentit, els dies que es llevaran a la vora del meu despertar seran els més grans.

Paraules

La tardor treu el cap tímidament sota un sol agraït. Ens visita de sobte i no ens xiuxiueja quan de temps s’estarà, potser poc. Tota una incertesa però que ja ens obliga a pensar en el fred que ens embolcallarà. Un fred del color de l’acer i per alguns desitjat. Un fred transparent i gèlid que contraposa amb l’escalfor viscuda dels ànims, l’escalfor amatent de l’ambient de crispació, o el caliu seductor dels sentiments que ploren. Està prou carregada l’atmosfera de les mandroses hores que omplen el dia a dia sense treva. I el silenci ha fugit d’amagat del nostre entorn, no hi ha espai per a la mudesa.

Les paraules son ara les armes del somni desitjat, son el diàleg del sentir apassionat i viatgen sense embuts de boca en boca, sense passaport i només amb la raó del sentit comú pels qui s’aturen a l’escolta, pels qui escolten amb el seny de la cultura. I les paraules també abracen malauradament la por poruga, la por d’un canvi de futur. Una por que s’hauria de soterrar amb determinació, amb el poderós sacrifici de la convicció de les idees. La por és el sentiment a dissoldre. La por no ens la creen, la portem dins i l’hem de foragitar. El no tenim por és una il·lusió que malgrat tot hem de superar. I les paraules que es creuen fuetejades per les ones també cerquen la comprensió i inciten al convenciment. Son també els mots que resten innocus si no dibuixem l’acció. Les paraules no van enlloc sense fets.

I les paraules també saben ser dolentes, es vesteixen de mentida i acaronen la ignorància. Aquestes paraules dibuixen l’odi amb la precisió d’una operació quirúrgica, assaboreixen la ràbia desmesuradament escumosa i sense vacuna. Son paraules buides del seny desconegut i plenes del no voler saber, paraules mullades amb la salivera de l’excitació i de la maldat interessada.

Son les paraules que hem de deixar marxar lluny, més enllà de les fronteres.

La tria ha de ser fàcil. Paraules per escoltar.