Sense Taps decideix de trobar-se aquest mes en un restaurant i celebrar plegats l'arribada de les festes de Nadal. D'entre les diverses propostes dels membres se'n escull una i sopem el passat dissabte al Llamber. Té anomenada i coneguts, que pressuposem, ens tractaran bé, com així va ser. Fresca al carrer i taula cap al tard, elevada i amb tamborets confortables, més enllà de quarts de deu. Triem anteriorment el menú degustació "C" el més complert. Amb els companys i companyes de Sense Taps la sensació de passar-ho bé està garantida. I això no treu que em faci falta comentar el menú, perquè sobre la marxa ja ho vàrem fer més o menys entre nosaltres.
El servei i l'atenció molt correctes, lleugers i per feina. Els dos vins (inclosos al menú) fàcils i sense mal de caps. Un Atrium chardonnay de Torres i un Koden tempranillo de rioja. El pa amb tomàquet de pel.lícula. I l'àpat s'inicia amb un dau de pastís de peix de roca correcte on la galeta sobresortia. El carpaccio d'Angus bé si fos sol. Massa fi i poca quantitat. El formatge "rey silo" bó però massa potent pel sabor de la carn i el gelat de mostassa espectacular però també no casava amb l'angus black. Després uns medallons de foie amb tocs d'albercoc perfectes. Una fondue de parmesà amb espàrrecs bladers i llagostins. Molt bé. Les patatetes amb cabrales i praliné d'avellanes desequilibrades. Massa formatge per tant poca patata. La graellada de verdures amb romesc, curiosa i cruixent. Després els dos plats "forts". Arròs negre amb sepionetes, bé, un pél passat de cocció però justes dues enforquillades per cap (!). Ni degustació. Per acabar l'entrecot de vaca vella molt ben cuinat a la brasa i al punt però el mateix que l'anterior, un mos per boca.
De tot plegat el mal regust en tot cas, no és pel local ni l'ambient, ni el servei, un xic per algun plat descompensat i per la degustació que no fa justícia al preu que cobren. Això si, el Llamber estava a rebentar.
