Sopar sense fotografies però molt més

Dissabte de fresca humida i plugim  a l'hora de sopar. Acabats de cap dinar i simplement unes futeses suculentes entaulats amb amics i vi, toca una tarda dempeus a la cuina i a gaudir d'una planificació per compartir a la nit amb uns convidats especials. Ni restaurant ni res. Imaginació, ganes i un pèl de saber per elaborar una degustació que més d'un envejaria i que uns pocs han gaudit amb escreix. La compra dins del projecte, ja era al seu cau. Només ha calgut ordre concentració i seny per posar a taula quelcom diferent que il·luminés els rostres i els sentits. M'agrada d'observar els ulls, més que les paraules educades, quan hom assaboreix un mos desconegut que tracta de catalogar.
Tot, absolutament tot, treballat des del bressol i amb meticulositat.
*Crema de foie, que no de micuit, autèntica i de textura canviant segons temperatura. Un punt de brou cassolà i uns llardons garrapinyats que coronen i casen la superficie del tassó.
*Un plat tricolor d'alvocats verds disfressats de guacamole, un carbassa enganyós de pastanaga amb nyores i tomàquets escalivats i un rogenc de gambes de palamós amb poc toc de cocció i bitxo.
*Steack tartar de bou irlandés tallat a ganivet i amanit amb propietat amb un punt de xiitakes saltejats amb whisky i d'altres.
*Crestes de la vella escola farcides d'anxova cantàbrica, un formatge munster alsacià i un pessic de tomàquets xerri pera previament escalibats.
*Arròs bomba cuit com cal amb un raig de Vera i ou escumat al capdamunt i enterrat sota un negre de caviar.
*Cistellet al forn de pernil de jabugo farcit de gules amb ou i tapats per un formatge mantecós i francés.
*Mandonguilles de calamarsets amb tinta fosca i acroquetades amb crema de llet per amorosir-les.
*Làmines de filet de bacallà pintades amb olivada i passades pel foc amb sobrasada de menorca picant i decorades amb el verd d'uns espinacs cruixents.
I sobre els marbres es va quedar penjat un plat de migues amb xoriço de león, carnsalada de jabugo i raïm de moscatell.
*Les postres un milfulls de pasta fullada amb crema i fruites diverses.
Vins de la Catalunya Nord i un Borgonya van fer companyia al tast i a les copes en una taula d'amics i fusta pel caliu d'una nit perfecte.
I sense cafès ni infusions, una tanda de gintònics de colors derivats dels experiments de NUT. Transparent per l'autenticitat de l'Empordà a 45º, Rosa per la Nut infusionada de hibiscus i taronja i un potent lila per la infució de la flor de clitòria. Una passada!
Del millor i molt per damunt de les menges, la conversa amb amics, les paraules sentides i confidents i la confortabilitat d'estar entre gent que estima. Situacions que provoquen a l'accelareció dels rellotges i al pas del temps que s'escapa de les mans i les ments relaxades.
Tot plegat ja no hi ha plugim i la lluna il·lumina l'esperança d'un demà.
Gràcies.

Bombons BRESCÓ de gin NUT

Noies i nois, just abans de la ventolera desmarxada hem pogut gaudir d’una Fira històrica, l’agrícola més antiga de l’estat. La Candelera segueix sent un referent al nostre país i un any més ha sobrepassat expectatives. Múltiples opcions pels visitants que passegen hores entre un mar de gent de tota mena i gustos. Hi ha espais i espai per a tothom.

Un cop més l’epicentre que ens torna a Molins de Rei, és el Palau Nou i la seva immersió compromesa amb la Fira. Rei de Reis en el mon del gintònic, en Pau, en Genaro i tot l’equip uniformat i atent, ens obren les portes a un ventall de possibilitats immenses per combinar aquesta beguda. Però sempre n’hi ha alguna que pren avantatge per diferents condicions o propostes.

La ginebra NUT de l’Empordà s’ha treballat un lloc entre les grans i segueix per quedar-se entre les serioses. Aquesta vegada a més a més, i amb motiu de la fira, sorprèn tothom i se’ns mostra transformada de la mà de Chocolates BRESCÓ. Per acompanyar un gintònic refrescant de NUT; la Inma, en Lluís i en Xavi de BRESCÓ ens han creat uns bombons de la seva excel·lent xocolata banyats en NUT. No han estat els bombons clàssics de licor, no. Han estat i son uns bombons on la xocolata i la ginebra s’han fusionat per explotar en la calidesa i temperatura de la boca, i regalar les sensacions de plaer d’un mos ben planificat. La textura és sublima i el fonedís lent impregna la cavitat bucal i el post gust  s’allarga fins a l’infinit deixant la petjada maridada. La xocolata és de nivell i l’alcohol del destil·lat simplement deixa les empremtes dels elements botànics que pertoquen. Poques vegades una ginebra hauria rebut un niu més acollidor. Un èxit d’acceptació fantàstic per un producte original i diferent.

Chocolates BRESCÓ, des del 1875, tenen la seu familiar a Benabarre, l’obrador, pastisseria i botiga, son un referent pel poble i els milers de passants que s’aturen. Ara també, i seguint la cursa de qualitat de tots els seus productes, estan instal·lats en un lloc emblemàtic a la gran ciutat. La Casa Calvet del pare del modernisme, al carrer Casp, acull al munt de creacions que pareixen a BRESCÓ.

Així doncs NUT & BRESCÓ han protagonitzat el racó del gintònic a La Candelera 2017.

Migdia de fred a la capital i a tants d’altres indrets arreu. Una trucada i el local on voldríem anar a fer un mos està ple. Així doncs de cap a l’altre opció, ja coneguda i assegurada. Però pel camí, ves per on, una pissarra a peu de carrer, amb unes propostes enamoradisses em clava dempeus i canviem d’opinió. Al carrer Trobador 22 no hi trobareu cap composició literària ni musical però sí poesia culinària feta art i sense escarafalls. Invers, amagat al Guinardó, és un racó d’originalitat al plat bàsicament. Tres parells de mans duen el restaurant i se’n surten prou bé sembla. La noia que atén les taules és un no parar quiet. Es mou amb una velocitat i destresa que, comentari real, sembla que hi hagi corrent d’aire. Ritme del bo que s’agraeix, tant si tens pressa o no.

Un Terra Alta, de la casa i a les copes, per anar fent boca fa l’estrena amb un recull d’arbequines verdes per distreure la gana. Els oferiments tant de primers com de segons no són els habituals en un dinar de menú i això és el que em va decidir a aturar-nos. Escollim, no sense dubtes, un risotto de verdures, brutal de sensacions i presentació (vàlida per tots els serveis) i un tàrtar de salmó amb alvocat molt ben amanit i saborós, potser un pel descompensat en favor del verd. De segons unes mandonguilles de xai, meloses i amb el sabor corresponent a l’animal en qüestió i una salsa de carn amb cuscús. L’altre va ser una recreació espectacular d’un fish&chips sense paper de diari. Un arrebossat cruixent i gens oliós, patates de mida petita com cal i un apunt de carxofes laminades i torrades, apart una salsa tàrtara per complir. De deu. Repertori de postres casolans i algú es va menjar un pastís de pastanaga, que com que vaig tastar, puc dir que autèntic per a qui li agrada el dolç. Genial. Seria demanar la perfecció però el cafè no va fer honor a l’àpat. La marca correcte, potser fa falta només una posada a punt i canvi de gomes a la màquina per evitar el gust de recremat.

Amb el ritme adient i totes les taules ben servides, hi ha temps per un xarrup i malgrat decebre la visió de la prestatgeria, em sorprenen amb un racó amagat i podem gaudir d’un Bushmills que és molt més del que ofereixen en d’altres indrets.

Preu menú 13,50€ penso que és una bona inversió a Invers i a sobre us tracten com si fóssiu clients!