Migdia de fred a la capital i a tants d’altres indrets
arreu. Una trucada i el local on voldríem anar a fer un mos està ple. Així
doncs de cap a l’altre opció, ja coneguda i assegurada. Però pel camí, ves per
on, una pissarra a peu de carrer, amb unes propostes enamoradisses em clava
dempeus i canviem d’opinió. Al carrer Trobador 22 no hi trobareu cap composició
literària ni musical però sí poesia culinària feta art i sense escarafalls. Invers, amagat al Guinardó, és un racó
d’originalitat al plat bàsicament. Tres parells de mans duen el restaurant i
se’n surten prou bé sembla. La noia que atén les taules és un no parar quiet.
Es mou amb una velocitat i destresa que, comentari real, sembla que hi hagi
corrent d’aire. Ritme del bo que s’agraeix, tant si tens pressa o no.
Un Terra Alta, de la casa i a les copes, per anar fent
boca fa l’estrena amb un recull d’arbequines verdes per distreure la gana. Els
oferiments tant de primers com de segons no són els habituals en un dinar de
menú i això és el que em va decidir a aturar-nos. Escollim, no sense dubtes, un
risotto de verdures, brutal de sensacions i presentació (vàlida per tots els
serveis) i un tàrtar de salmó amb alvocat molt ben amanit i saborós, potser un
pel descompensat en favor del verd. De segons unes mandonguilles de xai,
meloses i amb el sabor corresponent a l’animal en qüestió i una salsa de carn
amb cuscús. L’altre va ser una recreació espectacular d’un fish&chips sense
paper de diari. Un arrebossat cruixent i gens oliós, patates de mida petita com
cal i un apunt de carxofes laminades i torrades, apart una salsa tàrtara per
complir. De deu. Repertori de postres casolans i algú es va menjar un pastís de
pastanaga, que com que vaig tastar, puc dir que autèntic per a qui li agrada el
dolç. Genial. Seria demanar la perfecció però el cafè no va fer honor a l’àpat.
La marca correcte, potser fa falta només una posada a punt i canvi de gomes a
la màquina per evitar el gust de recremat.
Amb el ritme adient i totes les taules ben servides,
hi ha temps per un xarrup i malgrat decebre la visió de la prestatgeria, em
sorprenen amb un racó amagat i podem gaudir d’un Bushmills que és molt més del
que ofereixen en d’altres indrets.
Preu menú 13,50€ penso que és una bona inversió a Invers i a sobre us tracten com si
fóssiu clients!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada