dimecres, 1 de febrer del 2017

Migdia de fred a la capital i a tants d’altres indrets arreu. Una trucada i el local on voldríem anar a fer un mos està ple. Així doncs de cap a l’altre opció, ja coneguda i assegurada. Però pel camí, ves per on, una pissarra a peu de carrer, amb unes propostes enamoradisses em clava dempeus i canviem d’opinió. Al carrer Trobador 22 no hi trobareu cap composició literària ni musical però sí poesia culinària feta art i sense escarafalls. Invers, amagat al Guinardó, és un racó d’originalitat al plat bàsicament. Tres parells de mans duen el restaurant i se’n surten prou bé sembla. La noia que atén les taules és un no parar quiet. Es mou amb una velocitat i destresa que, comentari real, sembla que hi hagi corrent d’aire. Ritme del bo que s’agraeix, tant si tens pressa o no.
Un Terra Alta, de la casa i a les copes, per anar fent boca fa l’estrena amb un recull d’arbequines verdes per distreure la gana. Els oferiments tant de primers com de segons no són els habituals en un dinar de menú i això és el que em va decidir a aturar-nos. Escollim, no sense dubtes, un risotto de verdures, brutal de sensacions i presentació (vàlida per tots els serveis) i un tàrtar de salmó amb alvocat molt ben amanit i saborós, potser un pel descompensat en favor del verd. De segons unes mandonguilles de xai, meloses i amb el sabor corresponent a l’animal en qüestió i una salsa de carn amb cuscús. L’altre va ser una recreació espectacular d’un fish&chips sense paper de diari. Un arrebossat cruixent i gens oliós, patates de mida petita com cal i un apunt de carxofes laminades i torrades, apart una salsa tàrtara per complir. De deu. Repertori de postres casolans i algú es va menjar un pastís de pastanaga, que com que vaig tastar, puc dir que autèntic per a qui li agrada el dolç. Genial. Seria demanar la perfecció però el cafè no va fer honor a l’àpat. La marca correcte, potser fa falta només una posada a punt i canvi de gomes a la màquina per evitar el gust de recremat.
Amb el ritme adient i totes les taules ben servides, hi ha temps per un xarrup i malgrat decebre la visió de la prestatgeria, em sorprenen amb un racó amagat i podem gaudir d’un Bushmills que és molt més del que ofereixen en d’altres indrets.

Preu menú 13,50€ penso que és una bona inversió a Invers i a sobre us tracten com si fóssiu clients!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada