DE COM FA ANYS VAIG DESCOBRIR EL MALT

A les acaballes de l’hivern, aquell matí feia un sol de primavera, ni una gota de vent movia cap bri d’aquella quantitat infinita de pins que l’envoltaven. Ell era tot sol al porxo de la casa assegut en una còmoda butaca i a la taula de fusta tractada, hi tenia un petit escampall de papers, l’ordinador, el mòbil, un joc de claus i una ampolla d’Auchenteshan three wood, era un malta de la regió de Lowland, suau però amb personalitat. Mentre fumava a despit seu, tenia la vista perduda entre el cim del bosc i el blau esquitxat de blanc d’un cel molt clar. El “montblanc” vaguejava sobre uns fulls en blanc i ell trenava mentalment imatges i paraules tot esperant que el visités la musa de la inspiració. S’apropava la data en què hauria de lliurar tres contes breus a l’editorial que l’havia contractat i feia ja setmanes que estava completament en blanc. Els esdeveniments de l’entorn l’havien assecat totalment i desitjava de poder provocar l’espurna que el portés a escriure sense parar, com d’altres vegades li havia succeït.
Ell tenia molt clar que quan millor s’inspirava era habitualment en un estat mental més aviat decaigut o pessimista, no sabia el perquè i a més sempre ho feia amb un vas de malt al davant. No era pas una addicció a la beguda, ho feia amb moderació i veneració, però no se’n sabia estar a l’hora d’escriure quelcom.
Mentre encara no tenia esma per agafar el bolígraf, va recordar nítidament la vegada que va tastar per primer cop el whisky. Fins aleshores no passava de la cervesa i d’algun “gin-tònic” les nits de rauxa. Va pensar aquella nit que havia arribat l’hora de posar-s’hi i malgrat no ser el lloc adient, ho va saber anys més tard, va demanar un dels protagonistes de la prestatgeria, un blended, que li van servir en un vas de tub, glaçons i gairebé ple, errors encadenats sense importància en aquells dies. El gust, les sensacions i la reacció van ser del tot imprevisibles, la correguda als serveis també. Tot plegat el van fer valorar l’experiència molt negativament.
Seguí recordant, ara amb el vas a les mans i assaborint aquell preuat malta, que no va ser fins anys més tard que en un vol matiner que el duria a Barcelona des d’un aeroport de les Illes Britàniques, que va retrobar-se amb el whisky cara a cara.
Hi havia una paradeta amb una noia atractiva, o potser no que no ho era, que oferia als viatgers un petit tast d’una selecció de maltes que ell no havia vist ni sentit a parlar mai abans. Encuriosit i amb l’alternativa poc interessant per repetitiva, de malbaratar el temps tot llegint la premsa, va decidir d’aturar-se, a pesar de l’hora intempestiva i xafardejar quins eren aquells whiskys de malta que s’escapaven als coneguts Glenfiddich i Cardhu.
El somriure de la noia va trencar el gel i la ignorància d’ell va quedar palesa, així i tot va arreplegar, de l’oferiment en una safata, un vaset de plàstic (sic!) que contenia Talisker, ho llegí a l’etiqueta. El glopet va ser amb un xic de basarda instintiva en memòria del passat i després de passejar-lo per la boca, humitejar-se els llavis i empassar-s’ho, va optar per olorar-lo.
Les sensacions que va experimentar no casaven gens ni mica amb el record del subconscient i va reiterar el gest.
Mentre la noia, que no tenia a ningú més, l’obsequiava amb un reguitzell d’explicacions i de valoracions que feien referència a aquell whisky i que flotaven sense receptor.
Potser va ser l’estat positiu en que es trobava aquell dia o la qualitat del malta o la reacció d’aquell glop matiner o simplement el destí, el cas és que va plantar-se davant la noia, havent perdut ja la vergonya del novell i demanà de tastar-ne algun altre.
Va descobrir en un instant tot un mon de seducció on només hi tenia lloc un vas, un malta i ell mateix. Va provar a més a més un Oban, un Cragganmore, un Lagavulin, un Dalwhinnie........ Els va ensumar amb atenció, tastar amb fruïció, assaborir amb valoració, sense cap mena d’experiència ni coneixements i si amb sentit comú. Va repetir d’alguns i a la fi va optar per comprar un Cragganmore, no sabia ben be el perquè, potser per aquell regust de fons de mel o potser per la pressa per no perdre el vol. A la carrera, sufocat i amb l’ampolla de malta sota el braç va iniciar-se dins el mon del whisky de malta, un mon balsàmic on hi té cabuda la relaxació, la parella, el plaer, els amics, la satisfacció, les sobretaules i tota mena de sensacions.
Avui, malgrat el Lowland del vas, tenia autèntica predilecció per la família dels Islays, però no defugia de tenir-ne una bona mostra per a ell mateix i els seus convidats, cada un del maltes, havia après, tenia el seu espai, el seu moment i també el seu protagonisme.
La passió de tastar amb amics i/o amants (del whisky s’entén) una col·lecció de maltes i participar d’una conversa amb tota classe de comentaris que es provoquen per si sols, esdevenia una enriquidora cultura que s’agraïa com a ésser humà.
Quan va sentir que en l’acte irreflexiu de dur-se el vas als llavis, aquest ja era buit, va clitxar l’ampolla encara plena i mentre es servia una mica més de malta, va rellegir el plec de fulls que havia omplert sense adonar-se.

Divendres, porta d'un nou repte

Feia dies, per no dir temps, que volia posar-m'hi en això d'obrir un blog. A la fi hi som i sense cap objectiu a la vista, si més no un únic horitzó, el d'obrir els ulls a qui sigui o aportar la dosi necessària de coneixements per una proposta que passa per dibuixar paraules que captivin a la gent que vol saber, al públic que vol compartir, al personal que necessita orientació, a la gentada que li agrada la qualitat. Sempre comento que posats a beure, bevem bé i per fer-ho és indispensable la cultura, el seny i l'ocasió. Un divendres qualsevol podia ser i a les portes d'unes festes entre el fred i la tradició, m'animo a creure que alguna cosa en treure'm. Tots aquests mots són només un inici, una degustació d'un Highland Park 8 anys de Gordon&MacPhail's m'acompanya per guarnir o batejar aquestes primeres ratlles i a partir d'aquí ho anem veient.
La meva passió reconvertida en professió són els Malts i per arrels els altres destil·lats, vins, champagnes.... Soc un convençut de la meva lluita contra els productes comercials que ens han inculcat i que són lluny, avui, dels paràmetres de qualitat i d'honestedat mínimament exigibles. Fugir del "marquisme" és essencial si hom té a mà algú que l'orienti amb coneixements. Sí vull puntualitzar que l'aprenentatge passa pel dia a dia i parar bé les orelles, des de la iaia en una conversa innòcua al professional expert ens poden aportar boniques experiències i matisos. Tots aprenem de tots, ningú té la veritat. Així doncs endavant i l'intercanvi de comentaris, serà un nou capítol en la travessa d'un món on el bo ens agrada a tots.