Un xic de tot diu el
títol i així ha estat. Un inici matiner de dilluns a Cocktail Shop per un tast
dels destil·lats de Bruichladdich. Tot homes, fet inusual, doncs acostumo a
tenir fèmines als tasts, i la gran majoria lligats al mon de la cocteleria. Una
sola ginebra i sis Whiskys de Malt de la destil·leria arrelada a Islay, paradís
de torba. Sense entrar en matèria un nom llegendari i amb una marca
històrica que ha transgredit amb tot l'encert. No era Bruichladdich de les que
es lluïen pel seu fum i des de fa uns anys té al mercat el Malt més fumat i
marí de tots els existents. Octomore és un Déu al país de la torba. Usen i
certifiquen ordi autòcton malgrat les condicions climàtiques però fugen de
detallar edats i mescles. Islay Barley de Port Charlotte encara se'n surt
positivament.
Dilluns, després, de
Pla de Bages. Una posada en escena impecable, en un emplaçament on el rellotge
s'atura i un col·lectiu de cellers que culturitzen els seus projectes s'afanen
en lluir-los. Bé, molt bé! Anem a la recerca de sorpreses entre un mar de
càtering ben complert i servit.
Collbaix de Celler el
Molí amb el seu picapoll blanc i els negres de cupatges diversos, una bona
jugada.
Fargas-Fargas de
Salelles, poques ampolles i serietat, un bon macabeu-chardonay i un ull de
llebre que marxa cap a l’excel·lència.
Celler Sanmartí de
Sallent, en terra de mines la història adaptada al present. Varietats autòctones
ben aconseguides. D’un Satèl·lit de macabeu a dos 1018 contraposats i
romàntics.
Finca Colltor,
ruralitat en mans angleses. Tot un projecte. Un parell de vins i poques
ampolles.
Heretat Oller del Mas
una realitat amb solera i constància. Un Plaer la dualitat de la picapoll
negre.
I marxant cap a
Navàs, Exibis i La Rasa ens encripten uns cupatges enamoradissos.
Dimarts arriba
l’ambaixada de Costers de Segre. L’edifici modernista del pare del Palau i
l’Hospital més bonic de la capital aixopluga la trobada i sense dilacions
comestibles, l’ambient és d’allò més professional. A la recerca de novetats
personals o certificacions d’opinió. Trobades amb companys de la feina i
coneixedors del mon que ens envolta.
Els nois de Clos Pons
segueixen un teixit dens i complex per desar un criteri de qualitat que ja fa
dies porta un bon rumb. Tots els seus noms propis segueixen ben batejats i amb
personalitats ben marcades.
Apostes segures per
la seva projecció els de Castell d’Encús, primera parada pel coneixement i sense
decebre els seus vins.
I entre la boira del
blanc i el bestiari dels negres els de Mas Ramoneda instauren al damunt la
taula un propòsit ben assenyat i feliç.
La Judit ens parla de
precisió sense forats amb la xarel·lo com a protagonista. Rubió de Sòls mostra
el terrer parcel·lat i de categoria.
Segurament em deixo
alguna cosa bona però entre paraules, aromes i sabors, el temps passa i les
notes desen sensacions no oblidables però amuntegades. Noms com Tredós,
Matallonga, Sanui, Vilars........son l’essència de la terra.
Una experiència
genial.
I som arribats a divendres
de Mercat de Mercats a la Plaça de la Catedral. Molt ben estructurat i
presentat. Menció repetida per Pernils la Cava i especial, molt especial, per
la profunda informació, amabilitat i servei professional al Ferran de Flo
Brasserie (s’hi ha d’anar!) i al seu representant de les ostres de La Belle
Huitre. Tot una enciclopèdia del molusc i la geografia. Atenció i
professionalitat. Brutal!
De dilluns a dilluns
i empalmem amb el Fòrum Gastronòmic. Bon ambient, retrobar cares conegudes i
vells companys de professió i conèixer novetats. I sinó novetats, ratificar o
tastar de nou “artilleria pesada” com l’anomeno jo. Estand japonès i a la
recerca de la cultura del Wagyu. Molt interessant la informació que engreixa el
calaix de coneixements respecte d’una carn que passa per ser la més preuada del
mercat. Impressionant!.
Pizzes de categoria,
mai abans havia tastat una pasta tant aconseguida en un producte prefabricat.
Ohh Pizza des de Malgrat, per tenir-les en compte. Estany Bages Cargol amb un
assortit de diverses opcions, sobresurten amb una especialitat que no enamora a
tothom però que acompleix les expectatives del exigents amb el Cargol amb
majúscules.
Els germans Balart de
la Terra Alta estan molt sol·licitats i a la fi podem tastar els seus dos vins.
Per ells la vinya en blanc i negre, sense dubtes i amb coherència. Quan hom és
l’autor d’un obra sempre en parla amb emoció i el que cal és enamorar. I en
Marc i en Lluís ho fan.
Si anem de llegums i
producte de la terra cal esmentar Mar-Tret. L’Anna es transporta i ofereix al
públic (ja fa dies) una proposta excel·lent. Les seves terrines de vidre
contenen uns sabors i nivell d’alçada. Artesania i serietat en la tria de
qualitat. De la llentia beluga a les salses diverses, del cigró pedrosillano
als pèsols negres i de la sopa de ceba a l’escalivada, hi ha encara un entremig
de productes per assaborir i guarnir la taula de qualsevol dia. És tota una
crack!
De Sitges però Finlàndia
en estat pur ensopeguem amb un salmó fumat lluny dels estils coneguts. Järvi
Soikkeli ens regala un sabor i textura inimitable basats en un salmó monàrquic
i un fumat en calent com marquen les seves tradicions. Una meravella de
sensacions.
Berries&Friends
ens mostra una opció nova. Un cacau en pols mesclat amb quinoa, blat de moro
morat i garrofa per amorosir pastisseria o simplement fer-se un batut de
xocolata de qualitat. I de passada una polpa de Baobab deshidratada bé sola o
barrejada amb Aronia (una fruita de bosc nord-americana) i Açai (baia d’una
palmera brasilera) per complementar les vitamines amb iogurts, cereals,
llet......
D’Argentona la Iaia
ens cuina croquetes i només croquetes, de tota mena però. Naturals i
artesanals, sense additius i amb imaginació de sabors. Pocs secrets basats en
la qualitat, suaus i saboroses. Fàcil i llaminer.
Una gin Volcanic.
Aquí m’hi de posar a fons. Producte català amb pedigrí de ratafia i
originalitat. Real i honestament és un bon destil·lat però soc dels que penso
que marxa lluny del que ha de ser una ginebra. Ben destil·lada per la suavitat
de l’alcohol passaria per un bon destil·lat de ratafia. Simplement. Observar
que com tants fan servir el terme “botànics” (persones versades en botànica) com
a paraula per referir-se als elements botànics. Només un apunt etimològic.
Una altra gin. Raw.
Un experiment a quatre mans. Bon producte però no tant fidel al que hauria de
ser una ginebra de tota la vida. De les que es beurien soles sense mixtures.
Els de Sentmenat de
Cal Vivet la continuen ballant amb bon ritme. La xarcuteria és el seu
coneixement i així ho transmeten.
L’experiència de les
cuines del mon, tot un encert i sobretot per seure una bona estona sense haver
d’anar pels estands per veure que pescar. Bon nivell i acceptació pel que es va
veure.
Salut a tots!
