Com la cirera d'un pastís, el Fira Àpat s'ha plantat i celebrat al capdamunt d'un centre de controvèrsia passat, reconvertit amb una bona injecció econòmica. Les Arenes regalen una panoràmica de la ciutat realment espectacular i amb lògica esdevé punt de trobada dels visitants forànis que retraten a dojo, a la vegada que acull una fita alimentaria casolana. La trobada ha estat un intent més d'aproximar la cultura de la terra al consumidor. Professionalment, interpreto, ha quedat un xic empobrida per la poca diversitat d'oferiment malgrat els espais ponent i llevant han acomplert amb el propòsit. La gent del meu entorn els ha agradat l'experiència i potser jo soc l'exigent.
Em plaurà destacar-ne les sorpreses grates. D'entrada Clos 93, un petit celler, dels de veritat, amagat en un racó del Priorat. Família i poques ampolles son, habitualment, un certificat de feina ben feta. El Lloar bressola aquests tres vins especials per la seva disparitat. Un Parèntesis blanc de Garnatxa Blanca que ens sorprèn amb un cupatge del 15% de Pedro Ximenes! i fusta gastada per no desmerèixer. Llaminer i tèrbol a la copa, desplega una sumptuositat aclaparant i un pròleg d'aperitiu. El seu Interrogant fosc i dens és sense cap dubte una troballa. Cupatge igualat entre la Carinyena i la Garnatxa amb un apunt de Cabernet que tampoc es deixa marcar per una fusta reutilitzada i denota un Priorat intens que no marxa de preu. L'Exclamació és el que haig de fer servir quan tastem el syrah monovarietal. Paraules de nivell simplement que marquen la tipicitat d'un raïm adaptat a la zona.
Aturada a l'espai de Murgó artesans del formatge i ens captiva només un fill Bastard de dimensions saborosament èpiques. Un cabra fumat amb fusta de faig que casa amb els records dels Malts d'Islay i dels salmons de Carpier. Impressionant!.
En Toni i la Lidia de Pernils La Cava son una aposta segura. Segura i continuadament respectuosa amb la qualitat. Enamorats de la seva tasca ofereixen al consumidor un nivell no habitual. Dels pernils "sense nom", a les hamburgueses de peus de porc, passant pels llardons potser massa premsats, per una sobrassada autòctona i picant o qualsevol embotit dels que no hi ha a l'abast, la seva proposta és per llepar-se els dits.
Una bona sorpresa atenta i gratificant ha estat la de la Sílvia de Celler Miquel Roca. Al Pallars Jussà, entre Tremp i la Serra del Montsec, hi viu aquest celler de petites dimensions però de gran actitud. El seu Brocat de Brocada és un apunt cultural de nivell. Varietat autòctona i extingida gairebé, la família l'ha recuperat i acaronat per mostrar-la al públic amb orgull. Un monovarietal de Monestrell que des de les alçades il·lusiona i es fa un lloc entre els grans. I a la fi un cupatge elegant i estructurat que com els seus "germans" manté una relació qualitat preu, divina.
I per tancar el recull en positiu una aturada a la paradeta de la família Vivet. Xarcuters des dels temps de la fil·loxera, i amb els canvis generacionals obligats, ofereixen al consumidor un reguitzell de productes d'elaboració pròpia força curiosos i aconseguits. No ha estat el primer cop que hem tastat els seus requisits que ideen a Sentmenat i ens han fet vibrar amb botifarres d'ou, de llardons, de peus de porc, d'espàrrecs, de carxofa....i fuets de formatge blau, cabra, farigola... Carns fresques, precuinats, elaboracions com un carpaccio de peu de porc amb botifarra negra (!)..... Una passada que t'obliga a viatjar al Vallès o bé els persegueixes per les Fires d'arreu. Paga la pena.
I ara a pel Mercat de mercats el cap del 21 al 23 a l'avinguda de la Catedral!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada