dimarts, 25 d’octubre del 2016

Alumnes que son Mestres!

L'Esperanto és un cupatge de llengues d'orígen polac i Castelldefels té una plaça amb aquest nom. Fins aquí hem anat per retrobar el restaurant de l'Escola d'Hostaleria de la població i només haig de dir que és una escapada gairebé obligada. Un cop més n'hem sortit més que satisfets.
En un moment prou àlgid de la cuina a la nostra terra és de rebut que hi hagi un ensenyament base de qualitat i l'EHC posa de manifest que duen una tasca ben estructurada. Perdre's al seu restaurant és pagar 12,50€ per un menú que en d'altres restaurants a la capital us podria costar 50€. Així de clar i català.
Els alumnes es mouen entre els fogons i la sala sota la batuta d'en Joan Quintana com a cap visible de cara al comensal. La professionalitat adolescent s'agraeix entre les timideses i la seguretat segons els curs que pertoca. Cal dir que ens van regalar una degustació exquisida i regada per un toc que no formava part de l'orquestra, en tot cas va esdevenir un bonic "solo".
Un aperitiu d'una coca de tinta amb no recordo què al damunt i que es va esmunyir de la fotografia per la gana potser. Després l'espectacle gastronòmic. Uns ous estrellats amb sobrassada apoteòsics, presentació inclosa.


Un arròs negre al punt de cocció al que, sota el meu parer, li mancava sal i aquell sabor mariner que s'escau. En canvi la gamba estava com ha de ser, fresca i poc cuita. Després un corball amb nyoquis de carabassa i pernil que tombava d'esquena i la traca final en un Meravellós bacallà amb muselina d'all i oli de poma!! Poques vegades s'assaboreix una textura, sabor i cocció com la que ens van posar al plat els nois/noies de l'EHC en aquest darrer plat. Tot entre paraules i comentaris i una negativa per continuar endrapant que va ser ignorada en un final de festa que malgrat no era desitjat sí ben rebut per un darrer tast i luxós en la presentació.

Els alumnes caminen cap al mestratge a l'empara d'uns docents amb els criteris ben posats.
 Per tant hi ha un bon motiu per concloure que un dinar així s'ha de tastar i escapar-se un migdia. Canvien cada setmana el menú i els caps de setmana descansen sempre i quan no els oferiu de venir una bona colla.
Felicitats a l'equip i gràcies al Joan.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada