Uf!! va dir ell, títol d'un llibre d'en Monzó. Cal Frare, sense evangelitzar ningú en matèries que no siguin gastronòmiques, s'amaga en un racó de Maians força perdut però que paga la pena de trobar. Així doncs una bona troballa de la mà d'uns amics que ens l'han presentat i hi ha hagut empatia.
De nit s'escau en un cau al final d'un camí. De dia gaudeix d'unes vistes espectaculars. L'entorn, que sempre he defensat, és molt important i Cal Frare vesteix unes gales de pel·lícula medieval. L'edifici ja enamora i l'interior del restaurant captiva i els ulls necessiten una estona per gaudir de la construcció i decoració abans no delectar-se amb la carta que ens ofereixen. La tria es fa difícil si hom es de bona endrapada i menys complicada si hi ha la sort d'anar-hi amb colla i amb la confiança que genera, poder ficar cullerada als altres plats. Una nit gratificant i unes tries genials de plats prou generosos i de nivell que van esdevenir un tast en tota regla i una taula devorant amb elegància la qualitat de les menges. Eleccions variades i al gust. Una llosa de verdures a la brasa de colors atractius i sabors i coccions naturals. Unes amanides de favetes amb pernil que semblaven, tot ben posades, per més d'un comensal. Cap problema, cau i net. Un carpaccio de vedella amb foie i parmesà solitari difícil de compartir per l'excel·lència. I menció especial i privada per un Steack Tàrtar amb foie caramel·litzat que, voluminós com era, va ser l'enveja. Impressionant!. Hi ha qui ja n'hagués tingut prou però les temptacions son divines i Cal Frare convidava a deixar-se estimar.
Uns peus de porc desossats i cruixents amb foie, bolets i reducció d'oporto amb un embolcall de fullada que s'enganxaven al paladar amatent. Unes cues de bou, també desossades, farcides de foie i pinyons amb salsa de vi que potser massa torrades, eren gustoses i tendres d'ànima. Un isolat tronc de lluç de palangre amb festucs i vinagreta d'ibèric que va trencar. Un sol tataky de tonyina amb teriyaki, festucs i mango, cuit al punt però potser, sempre potser, no va ser dels que es desfeien en boca. I l'apoteosi arriba i convenç tothom, amb els medallons de foie caramel·litzats amb codony que roben el gust i gairebé el plat. Tot una gran taula. Les postres curioses i curulles en extrem no van ser àpat per a tothom però de gamma alta seguin la partitura.
Un parèntesi apart mereix la carta de vins i en positiu doncs tenen poca cosa però ben seleccionada entre diferents DO, sobretot de casa nostra. Vàrem triar sobre la marxa i esdeveniments, un Bages, un Costers de Segre i un Terra Alta. Apostes ben garantides però anyades, que no figuraven a la carta, massa velles i desenvolupades en els dos primers. Però cal apreciar també i molt el poder comentar amb un personal eficient, experimentat algun, i professional, les impressions dels vins i la reacció de Cal Frare en positiu. Res més. Apuntar en tot cas en negatiu que és impensable poder tastar d'altres plats atractius i que cal tornar per assaborir la resta d'una cuina que ens ha sorprès als nouvinguts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada