Una tarda qualsevol en un espai de vies sense
fronteres l’autor ens provoca amb una fruita embolcallada en cristall i dempeus
estan ens deixem seduir com si fóssim al paradís. Un somni despert i curt que
ens guia imaginàriament per un viarany sobre aigües salades cap a un llogaret entre
pàmpols a mig creuar una illa.
I ens esperem a l’arribada d’una nit tancada i fosca a
les acaballes de la freda tardor per tancar els ulls i endinsar-nos en una múltiple
dissecció virtuosa de l’obra de l’autor que ens encamina, d’entrada, cap a un
nounat d’alçada, vestit amb un agermanament d’autòctona amb substantiu incert i una
borgonyesa ben arrelada. Els sentits ens regalen la puresa de nítid espectacle amb
contundència de llagrimall en un llit de gramínies de voraviu verdós. Flaires
que ens remeten a parada de mercat d’estiu on algú en ofrena un codony de
l’àvia en una cistella de cítrics i pinya ensucrada. El present va guarnit de
fonoll i una pinzellada d’anisat. No vencem la temptació d’assaborir-lo
pausadament i les sensacions ens dibuixen un camí de paisatge oleic que de
puntetes i sense perdre l’equilibri ens esquitxa de perfum marí en sorprenent
harmonia. A la fi de les postres la passió d’una fruita tropical empremta el
llarg trajecte.
De descoberta saltem a l’espai ecològic on la lluminositat
d’un coralí ataronjat ens rep brillantment i ens convida a jugar a les aromes
identificades entre llaminadures medicinals i melmelades convencionals. El bes
amb el fruit xiuxiueja sense mots un punt d’agulla metàl·lic que es perd en un
núvol desendreçat de sabors independents. Es marceix la llum i s’asseca a pas
lleuger en un rastre de llevat indecís sobre l’onada salada.
Viatgen les busques al pas del gaudir i la
transmutació de color a l’espai ecològic s’apaga i esdevé emboirada. Restes de
cendra impregnen un corrent d’aire d’alguna porta vella mal tancada i ens
arriba una rònega humitat. Respir abans els llavis assaboreixin un expressiu
discurs de maduració poc definida. Missatge sec en la calidesa i alcohòlic
sense acidesa escrivia l‘aprenent entre un bosc de tanins intensos i efímers a
la vegada.
I retrobem la provocació embolcallada en cristall i
amb el rellotge com amic de la bonança. Trobada al babel de les varietats on el
to simfònic de l’elegància el desprèn la bellesa d’una pedra de lluir. Adormit
al bressol de fustes nobles desperta i ens ofrena masculinament un diàleg al mercat
de les espècies en cabassos escampats de tota mena. Es lliura en cos i ànima, sumptuosament
desplega les ales resplendentment i la sang carnosa ens enamora. L’equilibri
dansa sense por i amb amplitud desimbolta ens desa més màgia pel futur i la
llarga passejada ho promet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada