Nit traspassada i de correcuites per gaudir d’una
selecció amagada que se’ns presenta d’un sol color. Asseguts ja al nostre cau,
ens abstraiem del brogit de la ciutat i parem l’orella als apunts amb deix
afrancesat que ens orienten per on aniran els trets sense violència.
Com sempre l’olfacte cerca les primeres pistes amb un
doll de paraules que retraten sensacions, és un joc d’interpretació i
desestimació a través de remenar les impressions individualitzades. Pel damunt
de la pinzellada visual suren els tròpics i dolços d’una varietal blanca, que
es vesteix de classicisme d’una suposada espècie i que malgrat tot reporta
dubtes a la taula. A la fi roda pel turó de la península i ens dibuixa una
acidesa fresca i en equilibri.
Anem per feina pausadament i ens enfrontem a la
comparativa que ens guiarà tot ensumant un registre marcadament allunyat.
Primers interrogants seriosos als rostres i una cara de pòquer del
seleccionador. Nas de colors àcids i minerals, degustació de pastisseria que
ens transporta a la Champagne.
Complexitat arrelada que persisteix al paladar. De puntetes i amb
cura caminem per la vall cèntrica de la
veïna reina dels vins a la recerca d’un origen però despistats per les notes.
Surt amagada també una altra germana de no sabem on i
ens dibuixa un color més pujat. Ens llega a les narius un impacte més propi de
llauna conservera. Després s’acomoda i ens parla intensament de fruita dels
tròpics i la flor de l’amor. Untuós a la boca passeja l’elegància de la
mineralitat i algú parla de les antípodes.
Seguim jugant a fet i amagar per la geografia mundial,
potser, i el següent és el paradigma de l’astringència. Abans, les aromes es
mostren escarxofades en un llit de palla. Sobre la llengua s’expressa millor i
entenem nectarines anisades amb massapà. Un altre que se’ns escapa de situar i
que a li fi viatja a les terres dels Springboks.
I tanca el secretisme de la vetllada una flaire de
pomes i vegetals de fonoll que ens fan ballar el cap. Densitat de fruita al
gust, pesat i llargada de recorregut. Sens dubte vesteix passada de fusta i al
cap i a la fi la ignorància del bressol, que decau sorprenentment cap a
llevant, duu l’empremta del ric.
La proposta ha estat divina i ben conduïda per
descobrir les grandeses d’una sola varietat blanca canviant a ritme de
posicionament en l’extensa geografia de la terra mare. Amb les busques més
enllà del límit de la Ventafocs, el director de la simfonia ens il·lustra amb
el darrer moviment i ens dona fe de la sauvignon blanc fent via pels
continents. Chapeau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada