Aires de Qualitat

Més enllà de les vidrieres transparents la foscor freda de la nit ja plana, asseguda confortablement, a les portes del Nadal. Dins, els sentits assedegats del gaudir acaronen amb ulls de somni el cristall que bressola les llàgrimes d’identitat i la calidesa sorprenent d’una Mencia adulta i sàvia. Batejat el raïm amb el nom d’una dama cavalleresca i els Aires que desprèn generosament ens trasllada a terres heràldiques del passat on guarnida amb capa alta, com si de festa anés, es reserva sense timidesa per una llarga passejada imaginària pel mercat de les espècies. Pas a pas, entre llambordes minerals de poble, flueix i els efluvis  del seu caminar ens impregnen els narius i sentim amb aigua a la boca el caliu d’una brasa encesa que acull la peça de carn noble. L’alquímia dels perfums ens ofrena amb acatament una bonica mostra d’herbolari on sembla reviure una ceràmica  d’apotecari que destapa i dibuixa sobre el no res una pinzellada de flors d’infusió. El ventall segueix pausadament, acuradament, i ens fa delir per una xocolata neta que ens retorna a la infantesa i a l’oblit d’un berenar que no s’adiu avui i ens remet a les festes amb un toc de massapà. Vella i silenciosa de paraules la Mencia ens rememora la gestació en braços de roure i mostra el seu jo inacabable que convida al tast. Sensacions de tanins grassos, oleics, però llaminers,  ens parlen d’una dama elegant que ens fa promeses dolces a cau d’orella per un demà llunyà i queda temps i pensaments. Saborosa ens omple el cau del gust llargament i s’hi queda i no vol marxar, com si no volgués enyorar-nos mai i nosaltres somriem amb afany. El recorregut ample que ens regala efusivament convida a prescindir d’altres sabors. La dama és gelosa i no vol competència. Sols a la matinada amb els Aires d’una verema castellana no ens mancarà abric.

I la bella dama de nom quixotesc ja a la fi ens confessa no ser res sense el seu estimat autor.  Felicitats Jose.