Entorn càlid en un indret de la ciutat que comença a
replegar-se cap a la nit fosca però serena, al bell mig de l’hivern gaudim
d’una simfonia primaverenca. Potser fins i tot el trànsit rodat respecta un
pacte no escrit de silenci i foragita el brogit habitual.
Algú es pren seriosament el fet de llevar-se ben
d’hora i allò de la puntualitat britànica en excés i per no perdre el lloc,
arriba amb una setmana d’antelació, després bada i.... per pèls. Asseguts
doncs, una quinzena de novells amb el destil·lat més expressiu i variat, i disposats a tot.
Caminem per una aproximació cultural als orígens del malt, prenem apunts de la
composició i mètodes d’elaboració, valorem les virtuts diferenciades i marcades per la
geografia, ens endinsem a la bella Escòcia i les seves contrades, repassem mots
nous i força exclusius al whisky i tot sota la mirada dels quinze que
s’involucren amb qüestions.
El rellotge marxa amb lleugeresa però no sembla que,
com en d’altres ocasions, hi hagi urgència per iniciar el tast pròpiament. Hi
ha sis malts al davant de cadascú, tots de Gordon&MacPhails, que enceten
l’episodi sorprenent per a tots ells del que significa el terme “embotellador
independent”. Bona reacció encuriosida i amb l’atenció garantida estrenem un
tast mig a cegues. La interacció a la taula és la proposta que neix després de
defugir les vergonyes.
I s’estrenen amb un toc de marinada mentre desperten
les tímides sensacions i es comenta com gaudir d’un malt amb plenitud i
aparcant vells conceptes i tòpics. Després ja arriba el primer punt de
comparança a l’assaborir el segon, molt allunyat de l’anterior en quant a les
aromes i sabors i descobreixen apunts interessants de fum i fusta. Com era de
preveure els quinze amaguen més o menys les pors i van destapant la imaginació
que els regala els sentits amb el tercer glop de caire dolcenc i color pujat
que no acaba de convèncer. La sessió ja necessita un toc per mantenir un ordre
dins de l’entusiasme quan ataquem el següent whisky que ens denota una suau
costa de tardor. Les paraules es creuen a la taula per aportar trobades o
sentiments a la vegada que segueixen amb les preguntes serioses d’interès. El
cinquè els ofereix una melositat diferent als anteriors i un alcohol més pujat.
Les comparances i opinions ballen al so del tast i el darrer és l’explosió de
fum, iode i demés que li confereixen una porció de l’autenticitat de la
història.
El joc de tornar-hi i el canvi de criteris per
l’experiència dona vida a la nit. Després segueix el quin és quin segons els
apunts i pistes que es casen amb les seves aportacions. No és cap examen i anem
amb els gustos dels quinze que es decanten per minoria cap el veterà de la
taula, un quart Old Pulteney. Seguit del penúltim que deixa pas a un Tomatin
Exclusive. El potent, comparat, Frasers Islay és el darrer que han tastat i
agrada. Arran Exclusive el primer de la nit, no desentona així com el segon que
era un Benromach Traditional. L’altra unanimitat de la taula sorprèn per
novetat i dibuixa un clar rebuig a les aromes i sabors del tercer amagat que
era un Macallan (!).
Sobre gustos ja ho sabeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada