Fora la disfressa illenca i copa en mà, dansant sobre
blanc a la recerca de la llum, el triumvirat es vesteix lluint tons de pruna
madura per l’ocasió, presumeix del seu bressol sota parcs de renom i amb la
innocència de la franquesa al damunt de l’escenari transmet l’expressivitat amb
l’amor d’un apuntador que com un pigall fidel camina al seu costat per fer-lo més
entenedor. El teatre de l’autenticitat està servit.
Novell de cara a la platea, es despulla i proclama la
seva humilitat, la senzillesa de néixer al rerefons d’un pati a casa pairal on
la inclemència és la que és. I en surt cofoi i net, sorprenentment nítid. La
sedositat de glicerina li escau elegant i no amaga amb orgull el perfum fresc de
llevat amb un esquitx endreçat d’ametlla amarga. Amatents i encuriosits ens
deixem seduir pel monòleg de veu potent que parla amb boca de mel i ens gratifica
amb un grapat de magranes sucoses i dolcenques. Al segon acte ens narra a pèl una
rondalla d’olis protectors en el seu caminar de creixença que ens transcriu la
dita “oli vell i vi novell”. I amb el teló ben amunt encara ens representa subtilment
com les llavors marxen lluny a l’oposat de les pells per configurar uns tanins
suaus d’agradables sensacions. Ja a les acaballes i rememorant l’esperit del vi
viu de pagès ens encomana una passió de gana, de mastegar la immensitat de la
seva càrrega jovial.
La posada en escena és prometedora i el doll de servei
esdevindria la tornada als orígens. Bona feina Marcos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada