El sol s’ha fos ja fa estona i el vespre de tardor és
agosaradament fred a la ciutat. Darrera l’aparador on les ampolles en equilibri
xiuxiuegen al vianant i sota els llums tènues adients per la ocasió, el
rellotge assenyala el tret de sortida mentre encara hi ha seients solitaris
entre botes i fusta pel que la puntualitat es regala un ordi liquat en una
disfressa estilitzada que s’escola com un impostor a la festa i esdevé el
pròleg d’una nit de màgia i sensualitat pels sentits.
En la ceguesa del coneixement neix tot un mon de
sensacions que flueix en un riu de paraules. Aromes que s’amaguen entre capes
de colors i juguen amb els racons de les memòries i ens provoquen a la recerca
d’una pista que ens acompanyi pel camí de la descoberta.
Vidres clars i maternals aboquen directe al paladar la
calidesa dels raïms envellits i ens omplen a vessar els castells de somnis
viscuts. Els mots brollen arreu i s’atropellen en la fantasia de dibuixar un
fruit precís o una textura que ens clarifiqui. Boques femenines emmudeixen de
timidesa enmig l’allau de comentaris que suren al damunt de fulls en blanc.
De glop en glop ens traslladem imaginàriament d’una
contrada a una altra, precisem gairebé una climatologia que s’escau al vellut
que ens delecta. Sota la bandera d’una collita generacional nosaltres no
existim, ens fon la magnitud de cada vi.
El pas del temps que s’ha aturat, ens evoluciona els
adjectius. Els vins, l’un darrera l’altre xarboten, giren i es mostren francs,
expressius i sense fi. Cada tast ens esvera la ment, el criteri s’eixampla
llargament i la unanimitat regne sobre el mot *sublim*.
I arriba esperadament com la nit de reis l’instant de
desemmascarar , de despullar l’embolcall que ens amaga el disseny d’uns noms
que no han tacat els nostres cors vençuts per la bellesa que hem gaudit.
Sense noms que ens manipulin el gust segueix la nit i
malgrat hem proclamat un rei, la resta l’acompanya de la mà al saló de la
noblesa en un indret mític al nord del nostre petit país.
Amb premeditació i provocació, anticipant-nos al
Nadal, la taula es cobreix de viandes de tast, delicadeses d’alçada per fer
costat i no pas ombra a les ampolles Sense Taps que ens supliquen, aquest cop
si, que les deixem reposar per sempre buides. Els sabors del mastegar ens
aclaparen i regalen un coixí als deus de les vinyes. El plaer és el triomfador
de la nit ja traspassada tota frontera.
I la buidor és l’antònim dels nostres sentits i
emocions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada