Glen Grant 1958 i aniversari

Les busques del temps coincidien màgicament quan vosaltres iniciàveu aquest viarany recargolat que us ha dut fins avui, amb els efluvis d’un single malt que naixia també amb la convicció d’enfilar una llarga travessa. L’equivalència en el transcorre dels anys no ha estat de ben segur, del tot paral·lela. Gens agosarat per poder arribar a descriure ni un apunt dels vostre esdevenir, si puc interpretar amb imaginació, el que han estat aquests cinquanta anys per l’amic Glen Grant; la monotonia de la llarga espera en la foscor del celler, la humitat  llòbrega  dels dies a l’aguait fins a veure la llum, la pèrdua lentament inexorable dels graus evaporats cel amunt cap els àngels, fins aconseguir l’estabilitat en una llar de transparència.

És un somni traduir a paraules la subjectivitat dels sentits, sobretot pel caire personal i intransferible que aquests evoquen.  Tanmateix si tanqueu  els ulls i viatgeu , en el temps i l’espai si cal, us podríeu trobar a  l’Escòcia romàntica de qualsevol època.  Ajaguts  ceremoniosament  sobre el tartan del propi clan i aixoplugats sota la timidesa d’un sol que juga a cuit i amagar amb un grapat de núvols esfilagarsats. Deixats anar de tot i amb la vista al infinit, se us dibuixen enllà  uns prats verds que vesteixen de color la silueta pronunciada de la vall de Grant, travessada sinuosament pel blau intens i brau de les aigües del Spey. 

Amb ulls inquiets copsareu les tonalitats d’una tardor vibrant on el marró profund emergeix d’entre el verd. Jugant a provocar l’olfacte, desxifrareu  un grapat de sensacions que us portaran als vells i bells records d’un  caramel de cafè amb llet, enganxós a les dents, i al sucre cremat d’aquells  flams que feia  l’àvia de tots, captareu el regust d’una fruita confitada de les d’abans i una pinzellada d’una copa buida de xerès amb un toc de fusta de la bota arraconada al celler. La textura sedosa i rodona transporta al somni i esclata el desig entre els llavis, la fruita se’ns refresca com en una parada del mercat i retratem nítidament els sabors de la poma i la pera enllaçades en una marinada de xerès i guarnides al cim per una punta de torrat sec. Llarg i dens, com els anys envellit, no vol marxar, se’ns aferra en un pas de boca profund i pronunciat i ens convida gentilment a la reiteració del plaer.

Aleshores les hores s’aturen i hom no pot més que lliurar-se al record dels dies passats.