dimarts, 21 d’abril del 2015

Jo només vull sabors autèntics (II)

......Segueix la feina i la intensitat.
I dissabte al Coure, al passatge Marimón de Barcelona. L'Albert Ventura amb algun suggeriment ens serveix pel seu compte plat rere plat, amb ritme i qualitat. La truita de peix i l'arròs final de traca i mocador. Ho remullem tot sense canvis amb un bon champagne "sense nom". Passo de postres i el cafè, com habitualment, no és un final feliç i no acompanya al nivell de la cuina. De tota manera hi haurem de tornar en altres circumstàncies. Aquest cop massa feina i paraules no han permès dedicar tota l'atenció a les viandes. L'espai entre comensals dona un aire d'intimitat inusual en un restaurant i és d'agrair.

Al vespre sopar de tot i molt amb un col·lectiu de caire familiar. Al vell mig de Gràcia un racó amb verd i una taula parada de servei lliure. Una truita de bacallà bona, crestes d'espinacs ben farcides, pizzes amb tall, croquetes, embotits, formatges i pa del que no és de benzinera. Un G&T per obrir la gana i una mona casolana i endarrerida amb una H per corona que superava a les del seu dia. Vetllada de "feina" també en bona companyia i uns amfitrions que s'estrenaven amb nota.
El Teppan-ya al carrer Lepant, és un de tants restaurants japonesos per cobrir expedient. El personal és xinès i et diuen honestament que no et saben explicar res dels plats. Passant de sushi per veure quina cuina servien el resultat no va ser tant dolent. El salmó amb un petit excés de planxa i les carns gustoses si més no, la sopa tradicional de miso correcte i l'arròs amb sabor. Relació qualitat preu força bona i cal dir que en dilluns no hi ha massa opcions per triar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada