Jo només vull sabors autèntics (I)

Dies de "sacrifici" i feina. Hem gaudit amb diferents excuses de racons de gastronomia oberts al públic. I hi ha hagut de tot com és lògic. Així doncs fem una repassada a tot un seguit de taules que ens han acollit.

Robert de Nola, després de molts anys, segueix a Caldes de Montbui i en Josep a les regnes ben guiades. Una passada! humil, honesta i de puntetes però deixant petjada. Un farcit tipus croqueta, de bledes, curta de verd, fils d'ànec i amb una mena de parmentier de formatge blau espectacular. Després una coca de full amb botifarra negra, carxofa confitada i un ou "poché". Clavat!.

El plat fort una sorpresa de pel·lícula.
Un bacallà cuinat només a la brasa en un embolcallat de fusta d'alzina que li transmet una brisa de fum i cendra que aromatitzen tot el plat! Simple i Gran! la presència dels espàrrecs confitats és la nota de color.

 Un Finca La Estacada d'anyada exhaurida per remullar la gola.,
I un tast d'una Gin de l'Empordà de la qual us en parlaré i molt. Més endavant.
Per cert, estem preparant amb el restaurant i la cuina, un sopar maridat de whisky de malt pel Maig. Ja us avisaré.

Nuccia e Lina és un italià menut i sense pretensions al carrer Marià Cubi. Menú econòmic de 9,90€. De la carta de vins en van fallar tres abans no demanés "porta'm el que tinguis" qualsevol italià. A la fi va ser un encert. Un molt bo Nero d'Avola.
Del que va aparèixer per la taula a destacar uns spaghetti alle cozze, musclos naturals, d'allò més gustosos! L'amanida del xef, la brochetta de pollastre i demés i el lluç a la ligure sense pena ni glòria. El cafè, un ristretto, una meravella comparat amb el que corre pel món.

Daruma a la capital. Japonès. El nom, lluny dels habituals, significa saltamartí. Representa al fundador del zen. Simbolitza l'optimisme, la perseverança i la determinació. Cultura.
A taula, un pèl massa juntes per l'espai que disposen, tot ben posat. Un cap de sala de fora però amb un català i uns coneixements exquisits i una amabilitat que ens és guanya. Ens explica detalladament cada plat que ens crida l'atenció. Molt bé aquest apartat. La carta de vins lluny de la qualitat del menjar i patrocinada com les copes. Un chardonnay de Somontano per experimentar. Seleccionem i destaco els entrants que van ser el millor de la nit. Un Butterfish amb ous de salmó Impressionant!! amb majúscula. Només a les puntes i pel poc gruix d'aquestes, hi havia un petit excés de cocció. La resta una meravella! El canapé de foie calent amb reducció de balsàmic una altra joia al paladar. Una combinació sorprenent!  Uns makis de tempura de llagostins al seu punt just de cocció, la sal i el mar eren presents. Uns altres makis d'anguila amb cogombre, alvocat i salsa unagi i arrebossat de panko. Bé a seques. Llàstima que va anar decaient mentre el préssec i els sabors exòtics del vi canviaven l'acidesa per l'almívar pesat. El darrer tast va ser el més fluix. Uns llagostins saltejats i amanits. La presentació de deu. El resultat semblava un còctel de gambes dels d'abans i la salsa la mateixa, els llagostins excessivament cuits eren durs. Una pena. De més a menys. A l'inrevés hagués estat millor. De tota manera val la pena repetir.

Segueix.........