Dilluns de Pasqua, dilluns de tradició i mones de tot tipus per a tothom. Els fillols o filloles ja no son l'excusa que hom necessita per tastar les mones d'avui. Enyoro les mones rebudes de la pastisseria Montes que era al carrer Fontanella amb plaça Catalunya. Independentment de ser coneixedor de quin seria el tipus de mona històricament tradicional, jo sempre de mantega. Després i malgrat no ser gens llaminer, he anat de cacera per veure de trobar aquell sabor per mi autèntic. N'he provat de molt bones, poques, i a l'alçada de les dels records i no fa pas tant temps. Aquest any però he suspès la tria. De fet el suspens no és per a mi. Hem comprat la de sempre, recuperada darrerament amb l'ou dur, en una pastisseria de moda a la capital, la Takashi Ochiai que porta oberta 25 anys! Fan autèntiques i variades meravelles però la mona ha estat una pasta de brioix innòcua fins i tot lluny del sabor del brioix. Ha acabat tenint una mica d'èxit un cop farcida de tete de moine! L'ou dur no l'hem provat. A la mateixa pastisseria hem comprat també una mini mona de mantega amb ou de xocolata. Ràpidament i sense gastar gaires paraules.
Una "sara" amb unes ametlles humides i estovades i alguna amargant. La xocolata sense gust. I prou. Decebuts de dalt a baix.
Per arrodonir el tast he comprat a la pastisseria El Timbaler d'El Bruc una mona de mantega que en anys anteriors havien tingut la solvència que jo busco. He esperat al dilluns després de xafardejar diferents pastisseries en diferents poblacions. Ja m'ha cridat l'atenció que aquest any les mones en general van vestides d'un tou d'ametlles laminades o triturades que les fa semblants en aparença a la "sara" de tota la vida. Així doncs per anar sobre segur he apostat pels resultats del passat immediat. Malament!. Massa ametlla trossejada als laterals i al damunt (les volen així diuen). El pa de pessic en essència, boníssim. La mantega malauradament s'ha fos! això ja no és mantega. Una mantega pobra com liquada, sense la textura de la mantega pastissera que fins i tot un mateix pot fer a casa. Una mantega liquada amb un toc de llimona i en tant poca quantitat que per això es notava més la qualitat del pa de pessic. Ho sento però m'he emprenyat. Aquesta pastisseria habitualment és de refiar i treballen prou bé. I això sense comptar en que barata no era la mona.
No perdré l'esperança de tornar a assaborir una mona de mantega com la bona pastisseria mana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada