Ostres! avui anem de mala llet, així de clar. Em fa vergonya que hi hagi botigues que es diuen especialitzades i els seus productes no difereixen gens ni mica dels de qualsevol altre botiga. Especialitzades potser només vol dir que venen una sola classe de producte sense més. Jo he interpretat sempre que en aquests locals hauries de trobar el bo i millor del seu sector, diferents categories o nivells de qualitat, preus raonables a cada producte, assessorament professional i novetats desconegudes que pagui la pena d'oferir i descobrir.
Tot això per exposar clarament que no és malauradament així. Darrerament hi ha una estesa de franquícies que es dediquen al, "teoricament", bon pernil. Mentida. Ho sento. Ho he provat i tastat en diferents locals, dies i localitats. Res a fer. Tant la cadena Moniberic com la d'Enrique Tomás despatxen a preu de bon pernil d'aglà, uns productes que no tenen cap qualitat organolèptica. Quan no son massa tendres, son secs i rancis, quan no, son saladíssims, quan no, no saben que vol dir tallar molt fi, quan no.... no val la pena gastar els 9€, 12€ o 14€ els 100 grams. De Guijuelo, o Extremadura o Huelva o d'on siguin. Qualsevol compra un de sencer! En aquestes botigues especialitzades, si voleu anar sobre segur, us heu d'agafar als noms coneguts Cinco Jotas, Joselito, Sanchez Romero Carvajal.... si te'l serveixen al detall. Al supermercat o gran superficie ja trobes pernils sense nom, de la mateixa qualitat a meitat de preu.Hom espera descobrir grans sabors d'altres elaboradors seriosos com he fet durant anys en xarcuteries que si han ofert responsabilitat professional. Noms lluny dels coneguts encara que amb preus semblants però amb autèntic gust del pernil.
Tornem a la xarcuteria de tota la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada