Descobrint el Malt

Tarda de vent i pluja a la ciutat. Ens obren les portes, una vegada més, la parella d'Alava de la Cruz i ho aprofitem per compartir una escapada, no tant imaginària, cap a la verda Escòcia. L'excusa, com sempre, una passejada cultural i sensorial al mon del whisky. Obrir el ulls a la gent, així és com ho anomeno. Compartir l'experiència adquirida amb els anys per culturitzar al personal que beu o es deixa seduir pel Malt, amb majúscula. Beguda romàntica i treballada, complexa i rica en matisos prou diferenciats. Enderrocar alguns tòpics (m'agrada!) i alliçonar pautes de consum sota un rigor professional i, per descomptat, personal. Segueix sorprenent l'actitud humil dels assistents i la transformació, en positiu, que evidencien en un parell d'hores, o més, després d'assaborir uns quants glops de diferents Malts (seguim en majúscula).

Proposat com una mena de joc, tasten un darrera l'altre, els sis whiskys presentats. Tasten després d'ensumar-los i xarbotar-los i amb ganes després d'escoltar la pallissa verbal que els ofereixo. Un repàs a la identitat del producte, els orígens, les geografies, les tècniques i als veritables protagonistes que son l'ordi, l'aigua i la fusta. Les converses i les preguntes curioses o atents fan dansar la vetllada amb bon ritme. Els assistents, des de bon començament, han de reprimir les ganes de fer un glop a les copes parades però quan hom regala el tret de sortida, es comporten i no hi ha curses. En fi, és per el que han vingut! tastar uns whiskys i mirar d'aprendre quelcom per anar a dormir amb la consciència satisfeta.


A la taula cinc Malts i un Blended, que s'interpreten després d'haver seguit amb interès les explicacions pertinents. Només una guia continuada i son els "alumnes" qui arriben a les conclusions. Transmeten sensacions d'aromes i sabors, opinions de gust i expressions riques en paraules personals i intransferibles. Cada persona és un mon i cada whisky un sentiment. Aquest és alcohòlic, aquest altre pla i el segon té molt de fum i aquest, després de tastar-ne algun més ja no en té de fum. N'hi ha un que ens transporta al mar i un altre a la primavera que ara encetem. Passada amunt i avall per les copes (adients) i el que era pla ho segueix sent, el alcohòlic ja no tant, el fumat és ara fusta i els darrers segueixen en un port marítim de la vella Escòcia. Vella i Bella. Parlem i maridem, fins i tot casem. Ens endinsem a la cuina i als productes gastronòmics, els fusionem. I acabem per expressar favoritismes i se surten de mare els Islay. Caol Ila ens regala un jovenet expressiu i un més veterà pinzellat amb PX. Arran, una altra illa, ens porta l'elegància del mar a la tardor i de terra endins el Tomatin (nom que sempre dibuixa un somriure) ens transcriu el poder de l'adolescència. Benromach serveix per definir melositat i cos i el "pla" ha estat un exercici monstruós, comparatiu i diferencial entre el que és un Malt i un Blended. Els companys de tast eren massa poderosos i ell amb la seva etiqueta juganera i infantil ha aprés dels grans tant com jo dels companys de taula. Gràcies