Nois i noies això son paraules d'una altra dimensió. Fa anys que anomeno d'altres whiskys o destil·leries per oferir alternatives als malts coneguts del gran públic i que figuren als lineals dels supermercats. Malts que amb els anys s'han fet un nom però han decaigut el seu prestigi de qualitat. Els altres, els desconeguts, com Strathisla, Linkwood, Mortlach..... sense sortir del Speyside, son infinitament superiors als populars. Des de fa anys anomeno a Strathisla, Rei de Reis i aquesta ampolla del 1963 envellida per Gordon&MacPhail i embotellada al 2005 n'és un exemple. Un caprici d'edat per descomptat i que et transporta als sabors autèntics del romanticisme del whisky de malt. Strathisla, la destil·leria més antiga del Speyside, data del 1786, mai m'ha fallat, des del mític 1987 al "jove" 1997 pels 82, 85 i explotant amb aquest 63 que avui em fa escriure.
L'elegància és l'adjectiu que li escau. Vestit d'aromes dissenyats pel xerès, poma al forn, pruna almivarada i panses. Perfum de plàtan verd i balsàmic de menta fresca. Roure barnissat i una molt lleugera punta de fum salat. Ja a la boca et trasllada. Quaranta graus que no semblen d'alcohol, glicèric i lleugerament sec dona records de xerès, plàtans suaus i més madurs que al nas, pell de taronja i força fruits secs, dàtil i maetlla amarga. Les notes i els apunts evolucionen amb el temps. El recorregut és llarg. Final més suau que sec i que deixa un punt de fruita. Convida al següent glop.
Allunyeu-lo de bevedors poc agraïts per dir-ho suaument.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada